Diaris i negocis

DIARIS

Tenia Verdú un carter
mig coix recordo que era,
complidor com el primer
se’m feia a mi llarga l’espera.

Era crec, de Cal Mige el Riera.
Feina per a un cabaler: o caballer
Les cartes la “nòvia” espera
el “novio” a la mili, molt enyora.

El diari recollíem a casa
de la barberia “La Café”.
Jo llegia l’esport amb festassa
fins que n’estava ple.

Em vaig afeccionar
les notícies llegir,
el cap fan despertar
i veus del món destí.

Mai un diari m´ha faltat
al llarg d’aquesta vida,
la meva universitat
el llegia cada dia.

Vaig començar amb La Vanguardia
també El Correo Catalá,
El Ciero a la tarda
notícies no en faltaran.

El Diari de Barcelona
vaig comprar molt de temps,
passava bé l’estona
és teràpia pels cervells.

Ara llegeixo La Vanguardia i EL Periódic
avui en necessito dos
l’un per barat, l’altre per cultural i tot lo econòmic.
I em resulta profitós

Prometo comprar L’Avui
i perfeccionar el meu català,
el llegiré de full en full
i em preguntaré per què no me’l van ensenyar?

Pares que teniu fills!!
comprar el diari són bons costums:
veus del món els seus camins
i de pas fan obrir els ulls.






NEGOCIS

Un estiu amb lo Pep de Ca la Teta
pactàrem un negoci pobre,
la cosa no era molt neta
era com l’aigua dins cove.

-Farem societat anònima.
Per tal de treure calés.
No ens pagaven cap nòmina,
el negoci vindria després.

Muntàrem un despatx
que era una habitació.
Anàvem atabalats
i teníem molta ambició.

El negoci era espigolar:
Això a la ciutat no es coneix,
recollir la palla amb el gra
que després de segar, el pagès deixés.

Ens cansàvem de fer viatges
amb el sac a l’esquena,
els tractes eren els tractes
fins tenir l’habitació plena.

Teníem grans il•lusions
després de treballar tant,
allò podria valer millons
quin negoci era el camp!!

Quan vàrem fer la batuda
el negoci no lligava,
allò era feina perduda
ja que de gra, no n’hi havia massa.

La palla no la pagaven
I de gra n´hi havia ben poc,
els socis es barallaven
i si engreixéssim un porc!!

Allò acabà malament
també allí es notava la crisi,
a cobrar a l’Ajuntament
i els fills a viure a l’hospici!!