En aquest bloc hi trobareu les memòries del meu pare, en Josep Maria Solé López, “lo baneret de Verdú”.
Per la gent que no el conexia m’agradaria destacar-ne el seu gran sentit de l´humor, el seu caràcter obert i l’amor que va professar sempre al seu poble: Verdú, a l’Urgell.
Actualment, “lo baneret” tindria 76 anys. En les seves memòries, hi podreu trobar moltes anècdotes tant del seu poble, com d´amics d´infància, familiars i coneguts. Com ell deia, “seran les primeres memòries escrites en vers i en clau d´humor”. Penso que se’n va sortir prou bé, tot i que no tenia coneixements de la mètrica del vers. I és que era un home molt treballador, amant de la lectura i tenia una dona (l’Aurora) amb molta paciència. Tot això, sumat a la seva jubilació, el va animar a escriure aquest llibre que anirem desgranant per capítols que, esperem (la família), que us vagin agradant..
Hi ha dues parts definides. En la primera resumeix la seva estada al seu poble. Hi podreu trobar anècdotes històriques dels personatges d´aquell temps, com ara el capellà, el professor, les cases (cal Duros, cal Magí….) i moltes sorpreses.
Va haver de marxar de Verdú als 13 anys, degut a la crisi econòmica. La seva arribada a Barcelona marca l’inici de la segona part de les memòries, on recull les seves vivències al costat de les persones que van marcar la seva vida: la família i amics; els companys de l’equip de futbol i el Centre Lleidatà; i els veïns de Ciutat Vella (on va viure 25 anys) i on va conèixer, per exemple, en Joaquim Maria Puyal i l’Òscar Nebreda.
També hi recorda els anys viscuts a Vilassar de Mar i els estius passats a Reisol, a Castelldefels… barrejats en tot moment amb records de Verdú, el poble que sempre va portar al cor.
Espero que algun dia es pugui fer realitat la idea de publicar aquestes memòries. És el que li hauria agradat a “lo baneret”.
