AMICS

Un dia Lo Joan de Cal Torner
trobà el Bané una mica amoïnat:
-Que no et trobes bé?
-De farina necessito un sac.

Lo Joan que era un bon home
molt catòlic i practicant,
es posa tou com un cove
i el sac li posà al davant.

No està el pobre per sermons
viu de realitats
la caritat està minyons
en els fets i les veritats

Lo Joan era un amic
amb un cor de cristià,
que n´es de gran i bonic
l´home clar i català.

ANÈCDOTES…

Un any passaren els reis
i deixaren una bicicleta a Cal Bellart,
i quan arribarem els meus
ja era massa tard.

Com podia passar això?
A mi em quedà gravat,
al Baneret un cavall de cartró,
eren els reis de veritat?






AMICS


Lo Lluís de Cal Pelada
tenia una bicicleta,
pinyó fix de gran pedelada
diu:- t´ensenyo en una estoneta.

Baixant per la carretera
em vaig voler escapar,
lo Lluís corrent darrere
i a la cuneta el meu braç es va trencar.

Vès per on, d´aquesta manera
vaig viatjar a Barcelona,
que em vagin al darrere
estic patint o estic de broma?

Els metges allí no em curaren,
el braç feia catacrec
molt el meu cas estudiaren
hi ha Verdú em curà un pastor, lo Botet.


Lo Ramonet de Ca La Rita
que tenia l´estanc,
un negoci al Bané li explica:
-Pots arribar a guanyar tant!


Jo posaré el tabaco
i tu vens la mercaderia,
així guanyaràs algun quarto
és el negoci del dia!!


Teníem una capseta
on posàvem els diners,
del tabac lo Bané tirava beta
i el negoci no era res.

Un client de primera
amb molta simpatia,
lo Magí de Cal Perera
demanava:-petaquilla!

Teníem d´altres clients
que venien cada dia,
del tot no anava malament
però el negoci no creixia

Cansada la meva mare,
allò anava a la bancarrota,
l´inflació aquí no pare
i per poc quasi explota.

-Ramonet això no xuta!
Això no pot durà més!
Aquí lo Bané és el que xupa
i així, ni és negoci ni és res!