.jpg) |
| De Buzón |
MENJAR
Menjàvem panxes de bé
que ara en diuen callos,
a ral les netejava, la Marieta de Cal Migé
i per nosaltres, era la ruta del bacalao.
Cargols també menjàvem
allò era una festa
hi ha vegades no els rentàvem
per fer-los a la brutesca.
Eren molt bons per menjar
els pardals, dels arbres de la plaça
quan plovia, ho teníem ben clar
i amb la fona fèiem caça.
Caps de bestiar menjàvem
i alguns es foyien els culs
per viure s´espavilaven
i era bo si entrva pels ulls.
AMICS
Del Lluís de Cal Salisi
d´escola era company
ell tenia un desfici
ho feia de tant en tant.
Portava en una cartera
(ell que era de mena menjadora)
magranes, garrofes i alguna pera,
li dèiem – Ja arriba la portadora!!
L´oli a una caldera
donava el foc calor,
llarga era l´espera
les dones, en feien el sabó.
Verdú es va emancipar
el que avui és actual,
el vi es començà embotellar
és deia Castillo Feudal.
Potser va ser una moda
de les glàndules i l´apèndix tothom operaven
avui dia, no se sap de cap nen, home o dona,
coses de la naturalesa… o els metges s´equivocaven?
AMORs i Balls
Una cosa us haig de dir
i és un xic de compromís:
que de petitet i de fadrí
he estat molt enamoradís.
Era jo molt jovenet
també ella joveneta
sentir l´amor com un pepet
ella era la Colometa.
Era el primer amor
que sentia lo Baneret
estava com un tractor
que llaura a cel obert.
No sé si ella m´estimava,
una mica crec que sí
Quan jo me la mirava
l´amor sentia per mi.
Havia descobert
d´aqueix món el millor
encara era petit
que feliç, Déu meu senyor!
No recordo com va ser
el moment que es va trencar
era el meu amor primer
i això mai es pot oblidar…
De Cal Bisorell, la Teresina
també em feia tilín
la nena era molt fina
i el meu cor un polvorí.
Era a l´estiu una nit
en plena festa dels barris
la placeta d l´esglesia un bullit
i els músics, l´instrument als llavis.
La Teresina em va fer el salt
i jo em vaig posar molt trist,
vaig quedar fet un carcamal
assegut allí al pedrís.
Aquella nit vaig plorar
en ficar-me a dintre el llit
jo volia estimar
i ella m´havia fugit.
En l´amor no tot és alegria
diuen que també es patir,
el món una bojeria
que neix cada matí.
La millor balladora per mi
i també molt riallera,
la Serra us haig de dir
que era de molt la primera.
La Irene de Cal Solé
per mi una delícia
també ballava bé
alegre i sense malícia
Algun ball sempre em guardava
i era molt d´agrair,
Maria Caus m´agradava
perquè no em feia patir.
La Teresa de Cal Flaris
que es feia molt de pregar,
tenia la riatlla als llavis
però era dura de pelar.
Algun ball també esperava
era la més joveneta,
l´alegria i la rialla
de Paquita Caus balladora completa.
Aquestes han estat senyores i senyors
les meves principals amigues,
Mare de Déu dels Dolors!
Quantes penes i fatigues.
Sempre en elles he pensat
quan jo era tant lluny,
anys i coses han passat
i les recordo encara avui.
Que em perdonin si em deixo
alguna altre balladora,
cap dona jo rebutjp
quan la tinc a la vora.
En aquells temps molt es parlava
que els rics ballaven amb riques
això a mi no em passava
jo tant sols les volia boniques.
Gràcies per ferme ballar
avui tots la ballen,
però és bonic recordar
i ens alegre quan ens veiem.
Bonics eren aquells temps
plens estàvem d´il•lusions,
forts han estat els vents
però encara volen coloms.
TIEMPO pasado fue mejor
fue tiempo, pero ya pasado
demos gràcias al Señor
y que nos quiten lo bailado!!!
