De Buzón

BOTIGUERS

La Teresina de Cal Pastoret
també ens fiava una mica,
quasi mai fèiem net
i així ompliem la pìca.

Érem clients de totes les tendes
perquè a casa vivíem de tothom,
no eren grans les vendes
però érem agraïts quelcom.


Anàvem a Cal Senyores,
Cal Solé, Dolores i Salvet
compte corrent teníem amb totes
i quan no… tiràvem pel dret.

Als forns també compràvem
Cal Colom, Frares, Juni i Ca La Rita,
érem pobres però bé ens portàvem
tenir crèdit és bo de casa rica.

Nosaltres també fiàvem
a cases fins i tot dels rics,
molts per mesos pagaven
però això tenia un risc.

Els diumenges al matí
jo mateix passava a cobrar,
mudat com un fradí
content els quartos a casa portar.

Amb aquests calerets
ens donaven cuiro de racionament,
a Cal Trepat de Tàrrega anàvem drets,
i si no pagàvem tot anava malament.





CURES i MONGES

Un dia va venir un predicador
i el meu pare a l´esglesia va anar,
els fills vénen amb un pa sota el braç,ai Senyor!
i el sabater sota l´aixella va buscar.

A casa vingueren un dia dos monges
oli demanaven pel seminari,
i lo Bané amb ulls com dues taronges
el magatzem ensenyà de dintre l´armari.

ANÈCDOTES…

Per Sant Joan una verbena
un fort disgust pels meus pares
vull saltar un foc que crema
i em foto damunt les brases.

Anaven el jovent saltant
amb les flames com feres,
vaig topar amb un de més gran
era Lo Peret de Cal Pedres.

La meva mare que crida:
-Aviseu el doctor Ganyet!
de casa soc la pesadilla
ai Déu meu quin xiquet.

pare, mare i germans...

FAMILIA

Érem quatre germans

dos nenes i dos nens,

perqué ens féssim grans

no corrien bons vents.

Som fills de la mateixa mare

una expressió em fa recordar,

quan amb nosaltres s´enfadava

deia “sou fets i deixats estar.”

Explicar puc tantes coses

les recordo molt bé,

algunes dolentes, d´altres bones

i és que jo era una mica xafarder.

A vegades cridava ma mare

“ets allò que va cagar el dimoni!!”

una miqueta potser exagerava

i és que jo…. m´emportava l´oli.

També era un llepafils,

“ets un consagrat!!”

el més primet dels fills,

ma mare! cara no et queda per senyat!

El millor per un petit

és l´infantesa i viure en un poble,

lliure és el camp i que bonic

viure´l a casa vostra.

Del treball vivíem del nostre pare

que era músic i sabater,

del regateig a les tendes la nostra mare

per anar una mica bé.

GERMANS familia

Érem quatre germans,

dos nois i dues noies

tots bons infants

més ben dit, unes joies

Lo Salvador és el més gran

bon xicot i trebalador,

forner d´ofici tira endevant

bon cor i sempre d´humor.

El dibuix és el seu vici

La Ramona de Cal Podall té per dona,

bonica i perruquera d´ofici

es traslladen a Barcelona.

Segueix la Josefina,

també és peruquera

simpàtica i molt fina

unes mans de primera

Es casà a la ciutat comtal

i deixà de viure a la plaça

per fill té un bon xaval

deixà l´ofici i viu a sa casa.

Després vinc jo,

quèvoleu que us digui?

No sóc pas el més bo,

sóc normal i fumo puros de vici

Per últim la Montserrat,

com tots és molt simpàtica.

Herencia que ens han deixat…

és trist veure gent apàtica.

Perruquera per no canviar,

també es casà a Barcelona.

L´Heriberto va triar,

sempre l´amor és cosa bona.

La Montse era bessona,

el germanet es va morir

la salut no tenia bona

va viure poc i no va patir.

Germans us he de dir:

que el meu cor sempre està obert,

pateixo quan us veig patir

la sang agermana, aixó és ben cert.

A vegades la sang s´escalfa

són coses del cos humà

i quan la tempesta marxa

acabes per estimar.