 |
| De Buzón |
A l´escola de la vila
del carrer Margonell,
als baixos es distingia
per ésser el cuartel vell.
L´escola nacional
és gratis pels fills del poble,
quasi pobres en general
lo senyor Brotó la porte.
Todo en castellano
com era manat,
el catalán no era sano
avui seria un disbarat.
Jo no era un gran estudiant,
la meva forta afecció
em defensava, anar tirant
i el millor per mi la redacció.
L´aritmètica em trencava el cap
la gramàtica m´agradava,
el mapamundi m´ha marejat
i l´història m´atabalava.
Vaig apendre allò just
per la vida afrontar,
avui ho dic amb molt de gust
la lluita et farà triomfar.
Una anècdota explicaré
que n´es pura filosofia,
sempre me´n recordaré
me la van contar un dia.
A un poble d´Andalusia
per on passava un riu,
un xiquet una barca tenia
era d´allò més viu.
El nen era molt humil
(misèria no em deixis!)
ell travessava el riu
és un de tants oficis.
Per poder travessar
un dia pujà un senyor,
al nen li preguntà:
-si estudiar no seria millor?
Quan eren al mig del riu
s´omple la barca d´aigua,
al senyor el nen li diu:
-a nedar sobre la marxa!
El senyor de nedar no en sabia,
sabia llegir i escrire.
El nen nedant se salvaria
i el senyor deixà de viure
Hi ha qui neix per treballar
és bo tenir una carrera,
la vida ja t´ensenyarà
és la millor consellera.
AMICS/ VEÏNS
La casa del senyor Miquel
eren els nostres veïns,
allí tallaven el pèl
a més de collir raïms.
A les peixeres tenien
una finca de postin,
hi anàvem quan volíem
i raïm menjàrem sense mirar prim.
Tenien la barberia
que la portava el fadrí
i els clients que tenia
una molèstia havien de patir.
Per anar cap a l´estable
per la botiga passava la mula,
allò no era recomanable
tenien una mica de bula
Cada dia a la nit
al pedrís del Damià del Seguidet,
abans d´anar-nos-en al llit
hi preníem el fresquet.
Senyror Miquel, Cal Pere, Ferragut i Pelada.
Cal Duros, Pubillets i Banes,
Fèiem petar la xerrada
i rèiem a no poder més.
