De Buzón

BOTIGUERS

La Teresina de Cal Pastoret
també ens fiava una mica,
quasi mai fèiem net
i així ompliem la pìca.

Érem clients de totes les tendes
perquè a casa vivíem de tothom,
no eren grans les vendes
però érem agraïts quelcom.


Anàvem a Cal Senyores,
Cal Solé, Dolores i Salvet
compte corrent teníem amb totes
i quan no… tiràvem pel dret.

Als forns també compràvem
Cal Colom, Frares, Juni i Ca La Rita,
érem pobres però bé ens portàvem
tenir crèdit és bo de casa rica.

Nosaltres també fiàvem
a cases fins i tot dels rics,
molts per mesos pagaven
però això tenia un risc.

Els diumenges al matí
jo mateix passava a cobrar,
mudat com un fradí
content els quartos a casa portar.

Amb aquests calerets
ens donaven cuiro de racionament,
a Cal Trepat de Tàrrega anàvem drets,
i si no pagàvem tot anava malament.





CURES i MONGES

Un dia va venir un predicador
i el meu pare a l´esglesia va anar,
els fills vénen amb un pa sota el braç,ai Senyor!
i el sabater sota l´aixella va buscar.

A casa vingueren un dia dos monges
oli demanaven pel seminari,
i lo Bané amb ulls com dues taronges
el magatzem ensenyà de dintre l´armari.

ANÈCDOTES…

Per Sant Joan una verbena
un fort disgust pels meus pares
vull saltar un foc que crema
i em foto damunt les brases.

Anaven el jovent saltant
amb les flames com feres,
vaig topar amb un de més gran
era Lo Peret de Cal Pedres.

La meva mare que crida:
-Aviseu el doctor Ganyet!
de casa soc la pesadilla
ai Déu meu quin xiquet.