FAMILIA
Érem quatre germans
dos nenes i dos nens,
perqué ens féssim grans
no corrien bons vents.
Som fills de la mateixa mare
una expressió em fa recordar,
quan amb nosaltres s´enfadava
deia “sou fets i deixats estar.”
Explicar puc tantes coses
les recordo molt bé,
algunes dolentes, d´altres bones
i és que jo era una mica xafarder.
A vegades cridava ma mare
“ets allò que va cagar el dimoni!!”
una miqueta potser exagerava
i és que jo…. m´emportava l´oli.
També era un llepafils,
“ets un consagrat!!”
el més primet dels fills,
ma mare! cara no et queda per senyat!
El millor per un petit
és l´infantesa i viure en un poble,
lliure és el camp i que bonic
viure´l a casa vostra.
Del treball vivíem del nostre pare
que era músic i sabater,
del regateig a les tendes la nostra mare
per anar una mica bé.
GERMANS familia
Érem quatre germans,
dos nois i dues noies
tots bons infants
més ben dit, unes joies
Lo Salvador és el més gran
bon xicot i trebalador,
forner d´ofici tira endevant
bon cor i sempre d´humor.
El dibuix és el seu vici
bonica i perruquera d´ofici
es traslladen a Barcelona.
Segueix la Josefina ,
també és peruquera
simpàtica i molt fina
unes mans de primera
Es casà a la ciutat comtal
i deixà de viure a la plaça
per fill té un bon xaval
deixà l´ofici i viu a sa casa.
Després vinc jo,
quèvoleu que us digui?
No sóc pas el més bo,
sóc normal i fumo puros de vici
Per últim la Montserrat ,
com tots és molt simpàtica.
Herencia que ens han deixat…
és trist veure gent apàtica.
Perruquera per no canviar,
també es casà a Barcelona.
L´Heriberto va triar,
sempre l´amor és cosa bona.
el germanet es va morir
la salut no tenia bona
va viure poc i no va patir.
Germans us he de dir:
que el meu cor sempre està obert,
pateixo quan us veig patir
la sang agermana, aixó és ben cert.
A vegades la sang s´escalfa
són coses del cos humà
i quan la tempesta marxa
acabes per estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada