GUERRA del 36

El primer que jo recordo
del meu poble de Verdú,
una guerra amb molt de morbo
que no desitjo a ningú.

Vaig nèixer al 33
a 3 del 36,
el 36 en tenia 3
i encara era feliç.

El 36 començà la guerra
entre tots els germans,
és el pitjor de la terra
i durà quasi tres anys.

Us recordeu de la Pava?
Un avió de reconeixement,
abans del bombardeig avisava
també ho feia un noiet al mateix moment.

El que és avui el Pare Albert
tocava pel carer la campaneta,
era un jove molt despert
i els veïns al refugi de presseta.

Cap a Cal Llorenç del Riera
tots a baix del celler,
era aquesta la manera
de fugir del bombarder.

Durant una temporada
vàrem estar a cal hereu Bané,
allí teníem estada
i el refugi anava bé.

Crec que una bomba va caure,
és un pensament molt lluny
precisar-lo no puc gaire
i no recordo cap difunt.


Un dia el meu pare
a un camió va pujar
i els plors de ma mare
a la plaça varen esclatar.

Dien que anava al front
a fer fortificacions,
que malament anava el mòn
enmig de tants canons.

Criàrem a casa un porquet
a baix del nostre estable,
aquest quedà un dia obert
hi ha la plaça fugir com un diable.

Tots li anàvem al darrera
entre ells els milicianos,
va èsser una gran carrera
amb la rialla dels nanos.

Per por del bombardeig
visquerem en una cabana,
tot allò era un safreig
amb una mica de gana.

Era a l´era de Cal Serrano
tots a la palla dormint junts,
em donàvem pà moreno
i en perill de quedar difunts.

Als refugis també anàvem
a sota de Cal Upont
hi ha la boca ens posàvem
una serment per les bombes fer front.

No recordo moltes més coses
i és millor no recordar,
a tots els morts unes roses
I el passat si és dolent, poder oblidar.