AL MEU POBLE
Neix a Verdú un servidor
al 17 de la plaça Major,
és l´endemà
de la mort d´en Macià.
Fill d´en Joan i la Pilar
Un matrimoni de molt taranà,
músic i sabater és el meu pare,
amic de Déu i sa mare.
Segons diu en Ramon Boleda,
de historiador és canela:
de la branca de Sant Pere Claver
som la gent de Cal Bané.
Vaig a l´escola de la vila
D´alumnes de classe senzilla.
Senyor Broto era el professor
D´una categoria superior.
De Mossèm Maties escolà
vaig aprendre a resar.
Tampoc tenia manies
De castigar amb cent “ave maries.”
Quant no hi havia per menjar,
havíem de rumiar
i si la panxa tenia ganes
anàvem a fotre magranes.
Esperàvem amb molta il·lusió
que arribés la Festa Major
per nosaltres era una joia
poder ballar el Ram i la Toia.
Ballàvem el fox i el bolero
Remenant amb molt de “salero,”
També em vaig enamorar
i només li tocava la mà.
Era l´any quaranta-set
i amb 13 anys a Barcelona
de Verdú vaig emigrar
i molt la meva terra enyorar.
Vaig treballar de droguer
i la vida aprendre al carrer
també vaig conèixer minyones
i algunes estaven molt bones.
L´Aurora és la meva dona
Entre totes la més bona
30 anys al seu costat
és el més gran que m´ha passat.
Deu anys esperant la cigonya
és cosa que casi emprenya
dos fills han arribat
i també algun mal de cap
Amb molta satisfacció
a Barcelona vaig treballar a la Diputació
i sense tenir el Batxillerat
quasi arribo a Diputat.
Ara visc a Vilassar
un poble que també és fa estimar
entre el mar i la muntanya
viu feliç la meva entranya.
Ara per acabar……i per acabar bé.
Un consell de petit Bané:
Sigueu fills de bona mare!!
Faci mal temps o bon dia
com deia el meu pare
repartiu sempre alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada