Familia
Era per als Banés tradició
de menjar enciam per la nit,
però amb una condició
que estigués ben amanit.
El principal era el vinagre
havia de ser ben fort,
si aquest no era gaire agre
allí hi havia mal humor.
Em conexia tots els cellers
que teníem al nostre poble,
teníem pocs diners
i el paladar de casa noble.
Després de provar-los tots
i d’anar de casa per casa
el que guanyà per vots
era el que tenia lo Rialla.
El vinagre de Cal Rialla
de fort feia plorar,
havia guanyat la batalla
i ens feia disfrutar.
Després de l’enciam menjar
també era tradició,
t’ho demanava el paladar
l’aigua beure del “silló”.
OFICIS
Vaig apendre de barber
per tenir un ofici,
la cosa no va anar bé
i no en tragué cap benefici.
El Ramon de la Cafè
era el barber titular,
vaig començar amb molta fe
i vaig acabar atabalat.
Els homes no s’afaitaven
només un cop per setmana,
I les barbes es remullaven
amb molta filigrana.
Un dissabte, lo Pau del Ribe
ens va venir de client,
una barba com un esbarzer
teníem de cos present.
L’aigua era mig calenta
i jo em vaig posar nerviós,
la sabonera a marxa lenta…
Allò era esgarrifós.
Regateres coll avall
allò podia acabar malament,
lo Pau que es mira al mirall…
delicat era el moment.
Després d’una bona estona
la barba es va anar estovant,
no llençó la tovallola
i la cosa va endavant.
Agafo com puc la navalla
i començo a serrar,
tinc també l’avantatge
d’arribar a triomfar.
Vaig acabar la corrida
millor que “El Cordobés”,
dues orelles allò valia
i per sort no va passar res.
Vaig arribar a la conclusió
que era un ofici arriscat,
i l’ùnica solució
plegar, estava esgarrifat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada