amics i negocis

Amics

Un xic de xafarderia
(això és molt natural),
el nostre pa de cada dia;
allò era pecat venial.

Avui dia això no es fa,
tothom a la televisió,
per mi era molt sa
avui no hi ha comunicació.

No sé que passará,
l’amistat quasi no es porta,
val més per i un veí a la mà
que un parent a Mallorca.

També a la barberia el Quim
passava pel mig el ruc,
no es filava abans tant prim,
tot era collonut.

Hi havia més contacte
entre persones i animals,
relacionar-se és del que es tracta
davant Déu tots som iguals.

De veí, vam tenir lo Caus
que era sastre de moda,
parlant cosia els traus
de futbol parlava a tot hora.

Era un tipus simpàtic
allí passava l’estona,
i quan em posava antipàtic
aviat em fotia fora.

Tenia una cosidora
que per mi era mig muda,
reia sempre quasi plora
per entendre’s necessita ajuda.





Negocis

Vaig provar de collir olives
llogat per l’oncle Torres,
havia de prendre mides
per poder-ne collir moltes.

Les collíem aquell any de terra
(així ho volgué el vent),
Allò era una guerra
i havies d’ésser valent.

-Per mi et llogaràs.
Aquest va ser el tracte:
-Tant per cove cobraràs.
Així era el pacte.

Les dones que va llogar
anaven a tant l’hora,
i jo, per poder avançar
m’omplien les dones, el cove de ma vora.

L’oncle ho va descobrir
i pèls no tenia a la llengua,
per poc no em va escopir
i el cove, d’una patada trenca.

-Si tu vols per mi treballar,
aixeca’t de matí i ben d’hora;
el front has de suar
i cobraràs com els dones, a tant l’hora.

Un any em vaig llogar
a collir raïm pel Cal Pelada,
del pagès és el veremar
la feina que més m’agrada.